Etiqueta: Análisis

“El mola es va preparar amb la recepta que Tita havia heretat de Nacha… una recepta antiquíssima que es passava de generació en generació, sempre en mans de la dona encarregada de la cuina”.

Aquesta cita prové de l’obra romàntica, exponent del realisme màgic, Com a aigua per a xocolata, de Laura Esquivel, exemple de com una novel·la pot narrar històries, transmetre afectes i preservar identitats a través del menjar.

En aquest llibre, cada capítol inclou una recepta tradicional mexicana. Ingredients com la xocolata, el xile o el mola no sols assaonen la trama, sinó que reflecteixen la riquesa agrícola i cultural de Mèxic. A través de la cuina (i en la cuina) Tita, la protagonista, expressa les seves emocions, mostrant com la gastronomia pot ser un llenguatge universal i fent que el lector pugui assaborir les seves llàgrimes i passions.

• Gastronomia literària

Però el de Com a aigua per a xocolata no és l’únic cas. Perquè el menjar en la literatura va més enllà de simples descripcions culinàries. És un pont entre cultures, emocions i tradicions.

Chocolat de Joanne Harris, ambientada en un petit poble francès, mostra com el cacau –gràcies a la botiga de bombons que obre una forastera en un poble– pot trencar prejudicis i unir comunitats.

Moltes novel·les gastronòmiques també destaquen l’ús d’ingredients locals i de temporada, un principi clau de la cuina sostenible. Per exemple, Entre pólvora i canyella, d’Eli Brown, rescata sabors africans i caribenys basats en espècies com la canyella i el pebre. Aquests ingredients no sols donen identitat als plats, sinó que promouen el comerç just i l’agricultura local.

Un altre exemple fascinant on el culinari s’entremescla amb la narrativa es troba en la trilogia de novel·les històriques Asteca, de Gary Jennings. En aquestes recreacions del Mèxic prehispànic, es descriu detalladament com els personatges preparen platerets amb blat de moro, faves i xiles, els ingredients bàsics i inseparables de la dieta mesoamericana. A través de l’elaboració de truites, tamales, salses i diversos guisats, el lector se submergeix en la vida quotidiana i ritual d’aquesta civilització, on el menjar exerceix com a pilar cultural i social.

La novel·la Un viatge de deu metres, de Richard C. Morais, ofereix un ric tapís d’ensenyaments culturals i psicològics. El relat segueix al jove xef indi Hassan Haji i la seva família, els qui inauguren un petit restaurant a França just enfront d’un establiment Michelin. La història es converteix en una profunda exploració de l’assimilació cultural enfront de la preservació de la identitat. Més enllà de ser una deliciosa immersió en el món de l’alta cuina, la novel·la aborda les diferències dimensionis que pot tenir la gastronomia en aspectes com el dol, la resiliència i la cerca de l’excel·lència.

• Rescat de tècniques ancestrals

Les novel·les també preserven coneixements culinaris en risc de desaparèixer. Com a aigua per a xocolata detalla mètodes com la nixtamalització del blat de moro –per a transformar el gra en massa– o l’ús del metate com a utensili de cuina. Aquests processos, encara que laboriosos, són més sostenibles que les alternatives industrials.

L’últim xef xinès, de Nicole Mones, es distingeix per la seva profunda exploració de la cuina tradicional com un tresor cultural i filosòfic. A través de la mirada de Maggie McElroy, una periodista estatunidenca que viatja a Pequín per a cobrir la mort d’un famós xef, la novel·la revela la lluita per preservar aquestes pràctiques mil·lenàries enfront de les pressions de la modernitat i la globalització.

• Literatura en l’educació culinària

La literatura que abasta temes gastronòmics pot ser una eina educativa que vincula menjar, cultura i sostenibilitat. Escoles líders ja la usen per a formar xefs, conscients del seu impacte social i ambiental.

Aquests textos enriqueixen la formació culinària i combaten l’homogeneïtzació alimentària. A més, en reviure receptes oblidades, promouen la diversitat biocultural.

Per exemple, el Culinary Institute of America (CIA) inclou anàlisi de textos literaris en els seus cursos de cultura alimentària. A través d’ells, els estudiants exploren com les descripcions reflecteixen contextos històrics i geogràfics, a més dels canvis en l’alimentació, tècniques i ingredients que s’han realitzat al llarg de dècades i, fins i tot, segles.

A Itàlia, la Universitat de Ciències Gastronòmiques de Pollenzo (fundada per Slow Food) utilitza obres literàries per a discutir el valor simbòlic dels aliments. A Colòmbia, l’Escola Taller de Bogotà empra obres de Laura Restrepo per a ensenyar gastronomia local.

I al Perú, les escoles culinàries usen La guerra de la fi del món, de Mario Vargas Llosa, per a analitzar com el menjar reflecteix desigualtats socials. Això fomenta una visió més ètica de la gastronomia.

• Més enllà del receptari

A través de novel·les i contes on l’alimentació és un pilar en la narrativa, és possible entendre històries, respectar temporades i valorar als qui conreen els aliments. Fins i tot, reflexionar sobre els nostres hàbits de consum alimentós i l’impacte que tenen, com succeeix amb Cadàver exquisit, d’Agustina Bazterrica. Aquí l’autora, amb una prosa crua i directa, despulla a l’acte de menjar de qualsevol romanticisme, exposant la deshumanització inherent a la producció industrialitzada d’aliments.

L’obra de Bazterrica ens obliga a mirar críticament la indiferència amb la qual sovint tractem l’origen del que mengem, i ens confronta amb la idea que el capitalisme i la comercialització excessiva de la vida poden desdibuixar perillosament els límits de la moralitat.

En un món on domina el menjar ràpid, aquests textos són un recordatori: la bona gastronomia neix d’arrels profundes, ens acompanya al llarg de la nostra vida i impacta significativament en la producció cultural i artística de cada país i regió del món.

Així, una novel·la pot convertir-se en un receptari, fer-nos viatjar a través del menjar o convertir-se en una nova influència per a experimentar la vida a través de l’alimentació.

• Font: (original en castellà) https://theconversation.com/literatura-gastronomica-somos-lo-que-comemos-y-leemos-260041