L’alimentació restringida en el temps impacta positivament en la salut i el rendiment dels esportistes

Restringir l’alimentació en el temps pot tenir un efecte positiu en els esportistes, tant quant a indicadors de salut com en el seu rendiment esportiu, segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els efectes de l’alimentació restringida en el temps (ART) –que pot anar d’un ventall de 3-4 hores fins a 10-12 hores– s’han estudiat bastant en la població general, on s’ha demostrat que augmenta la longevitat, però no hi ha molta evidència sobre els efectes positius que també té en els esportistes d’alt rendiment.

Òscar Sánchez, dietista-nutricionista comunitari en atenció primària i investigador, ha liderat l’estudi «Efecte de l’alimentació restringida en el temps sobre l’envelliment i el rendiment dels esportistes», realitzat en el marc del seu treball de final del màster  d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC. «L’evidència mostra que podem recomanar l’alimentació restringida en el temps als esportistes, i també a la població general, per a millorar la salut», explica Sánchez.

Es tracta d’una revisió sistemàtica –publicada en obert en la Revista Espanyola de Nutrició Comunitària– realitzada conjuntament amb Laura Esquius, directora del màster, investigadora del Research Group in Epidemiology and Public Health in the Digital Health Context (epi4Health) –adscrit a la unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar– i professora dels Estudis de Ciències de la Salut, amb la participació també de Daniel Badia-Martínez, professor del màster i tutor del treball. 

«A pesar que amb precaució, es podria recomanar l’alimentació restringida en el temps als esportistes: alguns dels estudis inclosos en la recerca mostren que pot millorar o mantenir el rendiment esportiu sense efectes adversos significatius, sobretot quan es combina amb entrenaments intervàl·lics d’alta intensitat (HIIT)», explica Esquius. 

La combinació de HIIT amb l’alimentació restringida ha mostrat millores superiors en rendiment, «a pesar que serien necessaris més estudis per a establir pautes segures i eficaces per a esportistes d’alt rendiment», assegura la investigadora. La revisió mostra que, en esports de resistència, la ART pot millorar la composició corporal i la immunitat sense perjudicar el rendiment. També s’ha observat que podria ajudar a prevenir problemes metabòlics quan els atletes d’alt rendiment deixen l’esport professional. 

«L’estudi ens indica que és una estratègia interessant, sobretot en el camp de la salut i l’envelliment,  on veiem que alguns paràmetres hormonals i moleculars es veuen millorats», apunta Badia-Sánchez, qui també insisteix en la necessitat d’investigar més en aquest camp per a consolidar l’evidència. 

ART per a retardar l’envelliment

L’alimentació restringida en el temps millora l’edat biològica (l’anomenat rellotge epigenètic) i augmenta el factor neurotròfic derivat del cervell –que incrementa la neuroprotecció i la regeneració neuronal–, així com la LC3A i el SIRT-1, proteïnes implicades en la longevitat i l’autofàgia, procés pel qual la cèl·lula destrueix proteïnes danyades, que es reciclen per a funcions cel·lulars importants, com per exemple destruir virus i bacteris, evitant que les cèl·lules es tornin canceroses. «Tant per a esportistes com per a la població general, la ART ha mostrat, en estudis preliminars, un potencial per a reduir l’estrès oxidatiu i la inflamació, factors clau en l’envelliment», afirma Esquius, que també és especialista en nutrició esportiva i professora de diferents programes en la UOC.

«De manera general, podríem dir: ‘Menja quan hi hagi llum solar i no ho facis quan ja sigui de nit’, fet que ja ens restringeix la finestra de menjars a unes 12 hores. Seria un hàbit saludable per a la gran majoria de les persones, excepte en patologies en què estigui contraindicat, com poden ser les persones amb diabetis, trastorn de la conducta alimentària o patologies cròniques descompensades», indica Daniel Badia-Martínez.

Consolidar l’evidència en l’atenció primària

En un moment en què l’interès per l’alimentació restringida en el temps està creixent en l’àmbit de la recerca mèdica pels seus beneficis demostrats sobre la salut, els investigadors afirmen que cal continuar en aquesta línia de recerca per a consolidar l’evidència del seu impacte positiu, principalment en el camp de l’esport, on no hi ha tants estudis. Per a Òscar Sánchez, «és positiu haver aconseguit aquests resultats». «Hem vist que l’alimentació  restringida en el temps té un impacte positiu en la salut i l’envelliment dels esportistes i, alhora, no impacta negativament en el seu rendiment.Això és clau, perquè cap esportista voldria sacrificar-ho», explica. 

Per al dietista i investigador, els pròxims passos són mostrar els beneficis de la ART i continuar fent recerca per a explorar la seva utilitat. «M’agradaria poder exposar aquesta eina dietètica en els meus companys mèdics i infermeres, millorar la seva comprensió i mostrar el seu potencial a través d’un assaig clínic aleatoritzat», assegura.